Editorial:
Causa de força major

En el moment d’escriure aquestes ratlles estem pendents de que ens confirmin la disponibilitat d’una de les sales a les que optem per a la celebració de la nostra assemblea anual, prevista inicialment per al dia 29 d’aquest mes, i que ens hem vist obligats a endarrerir degut a la convocatòria de vaga general que els principals sindicats han fet per al mateix dia.

La proximitat de la setmana santa, que enguany es celebra a principis d’abril, tampoc ens ha ajudat gaire, veient-nos empesos a triar una data durant la setmana següent a aquesta festivitat.

Des de la Junta Directiva lamentem els perjudicis que es puguin derivar d’aquesta situació, per la qual demanem excuses tot volent deixar palès que han estat circumstàncies alienes a la nostra voluntat i de força major les que han provocat aquesta anomalia.

La tasca de trobar una sala on poder aplegar als socis en un dia adequat i a una hora que no sigui intempestiva no és una tasca tan senzilla, i menys en un temps marcat per les retallades econòmiques que tots ens veiem obligats a fer.

Aquesta crisi ens torna a fer la guitza, ja sigui directa o, d’aquesta manera, indirectament. Tot i que el balanç del Mobile World Congress recentment celebrat a Barcelona (i que ha estat un gran èxit a tots els nivells) deixa a entendre que la crisi no afecta al sector tecnològic i, més concretament, al de la mobilitat, és una afirmació que em reservaria molt de dir, sobretot als professionals autònoms i a les petites i mitjanes empreses que estan lligades al territori, i que estan veient com molts dels seus clients redueixen la inversió en tecnologies amb la conseqüent disminució del seu volum de negoci.

Puc admetre que, si el valorem en conjunt i en comparació amb altres sectors, el de les TIC ha estat el que ha rebut menys i que serà el primer que en començarà a sortir, però repeteixo que no ens en sortirem sense patir les nostres baixes. Parafrasejant aquella màxima del saber popular que resa “no hi ha guerres bones o dolentes, totes les guerres són l’infern”, us diré que no hi ha sectors que es lliurin de la crisi i d’altres que se’n vegin tocats, aquí tots “llepem”, només que uns altres ho porten encara més malament.

Una de les maneres que tenim per passar aquesta crisi de la manera més bona que puguem i mirant de sortir-ne quan abans millor és fent pinya. Suposo que ja sabeu per on vaig, i us imagineu que tornaré a repassar totes les virtuts que l’ATI té en aquest sentit de potenciar el networking, conèixer-nos entre nosaltres i permetre’ns proporcionar-nos serveis i contactes. Podria fer-ho, però si llegiu aquestes ratlles i en sou associats, ja les coneixeu prou bé i, si encara no en sou socis, és que no les coneixeu i, per a això, el millor que us puc proposar és que doneu un cop d’ull a la nostra pàgina web, www.ati.es.

Però, el que si us demanaré com a socis és que insistiu als vostres amics i companys de professió que encara no ens coneguin, i als que ens coneguin però no acaben d’estar convençuts, que feu, en definitiva, “proselitisme” de l’ATI (si us plau, sense connotacions religioses ;-). Perquè quants més serem, més bé ho passarem, encara que no estic parlant de diversió, si no de supervivència i benestar.

Guillem Alsina
President de l’ATI Catalunya