Editorial de la junta:
La situació laboral, oportunitats i perspectives del professionals de les TIC a Catalunya

Amb aquest títol, la FOBSIC ha presentat recentment els resultats de l’estudi realitzat en els primers mesos d’aquest any.

Dir-vos que el que vaig escoltar a la presentació va provocar-me sentiments enfrontats.

Per una banda, som 109.000 professionals a Catalunya. És un sector amb un alt índex d’ocupació i amb un nivell salarial per sobre de la mitjana catalana. El 77% del ocupats TIC superen la mitjana del SALARI BRUT català que es xifra en 22.108 euros/any. A més a més, sembla que hi ha una demanda sostinguda en els últims 2 anys d’uns 15.000 nous llocs de treball anuals.

I, per l’altra, el nombre de nous professionals que incorpora el sistema educatiu català tot just supera els 6.000 per any. Sembla, per tant, que estem davant d’un entorn molt favorable en la nostra professió. Llavors, quins són els punts febles?

L’estudi en detecta varis. El primer i més preocupant és la falta de vocacions, evident tant a les enginyeries com en els cicles formatius. Si tenim un bon futur, que succeeix perquè les noves generacions no optin per a desenvolupar el seu talent en el nostre camp? Aquí tenim un espai de treball per a canviar les tendències actuals, però n’hi ha d’altres al meu parer. Per exemple: on estem treballant actualment els professionals de les TIC a Catalunya? Jo us diria que hi ha tres grans pous d’ocupació: la gran empresa TIC (més de 50 treballadors) on treballem 3 de cada 4 professionals de casa nostra, l’empresa NO TIC on el professional TIC esdevé imprescindible, però, alhora, habitualment no es considerat estratègic per a la direcció, i, finalment, la PIME i micropime TIC. És molt interessant constatar que els nivells salarials de la PIME/micropime són molt inferiors a la resta, dada que pot relacionar-se amb al fet que el nostre és un sector amb un alt nombre de treballadors autònoms, 14’5% del total. Els professionals s’acaben convertint en autònoms quan tenen una certa trajectòria laboral, a fi d’aconseguir el reconeixement econòmic a la seva vàlua professional.

Estem, per tant, en un entorn on l’associacionisme ha de ser una eina bàsica per la defensa de la professió. L’ATI és i ha de ser un espai on els professionals de les TIC trobin la formació, el coneixement, el ‘networking’ i tot allò que els permeti consolidar les seves carreres professionals. L’ATI té un paper fonamental com a aglutinadora dels interessos de cada un de nosaltres, i és per això que, avui més que mai, és necessari estar associat i l’ATI ha de donar resposta a les necessitats de cadascun dels professionals. La importància del nostre sector, l’anomenada Societat del Coneixement, és cabdal, i és tasca de tots fer-ho palès si volem ser capdavanters en aquest segle XXI. Però ja sabeu com va això de la interpretació de les estadístiques. Cal fer una lectura més profunda i aquest editorial, per temps i espai, no vol pretendre res més que iniciar una reflexió i debat entre els que ens llegiu. Us convido a descarregar-vos la presentació de l’estudi fent click.

Joan Pons
Vocal de les Relacions Institucionals de la Junta de l’ATI Catalunya.