Editorial de la junta:
Errare ’computer’ est

S’equivoquen els ordinadors? per als mass media, això sembla. La temible “fallada informàtica” sembla ser la causa de molts dels despropòsits que s’esdevenen en aquest país. Que es desferma el caos en un aeroport? De ben segur que algun ordinador en té la culpa! Que es talla sobtadament l’emissió d’un canal de televisió? Segur que un ordinador ha fallat!... I, en conseqüència, en tots aquests casos, acabem rebent els informàtics pel simple fet de ser les persones que estem darrere les màquines que, suposadament, fallen.

D’un temps ençà es parla molt dins la nostra comunitat de la dignificació de la professió. Si hi va haver un temps en el que els que hi enteníem d’ordinadors érem gairebé uns semi-deus capaços de fer l’impossible i als quals calia donar la raó en tot com si fóssim profetes en possessió de la paraula sagrada, ara per ara qualsevol persona amb un parell de “PC Actual” llegits (o publicacions anàlogues) es veu capaç de suplir uns quants anys de carrera més tota una vida de reciclatge continuat. Aquests mateixos personatges són els que, quan tenen un problema que no es veuen en cor de resoldre i truquen un veritable informàtic, pensen que aquella persona que els fa el servei tan sols ha llegit un parell de revistes més que ells. D’aquí a la devaluació monetària hi ha un pas, i la social és el següent esglaó.

Una amiga meva m’ho va definir prou bé fa un temps amb una expressió molt encertada, i disculpeu-me la cruesa del terme però és que he arribat a un punt en el qual no trobo res més adequat per designar el que estem vivint com a col·lectiu: putimàtics. Fem de tot per un preu mòdic. En resum, prostituïm el nostre art per una quantitat miserable.

Vivim temps de crisi, i no podem esperar miracles, però a banda de lluitar per la supervivència pura i dura de tots i cadascun de nosaltres, hem de buscar també assolir una dignitat professional, que no sigui la fe cega en el que diem com en temps pretèrits (tota exageració de tipus místic és perniciosa) ni l’estat actual en el qual la nostra cotització social està per terra.

Des d’ATI Catalunya i també -i encara que no pugui parlar en nom de la seva junta directiva- des d’ATI General hem fet esforços en aquest sentit, però des d’aquestes ratlles vull fer una “crida a les armes” a tots els associats per a què feu pedagogia de la tasca que fem i de la importància del rol que desenvolupem dins la societat.

I això passa també per advertir els mitjans de comunicació a tots els nivells de que moltes de les suposades “fallades informàtiques” no són, en realitat, culpa de l’ordinador o del tècnic o del consultor que hi ha al darrere, si no d’algú que en algun lloc ha tocat la tecla que no havia de prémer. I això és una errada d’allò més humana. Falta que els periodistes se n’assabentin, i de ben segur que qualsevol de vosaltres en coneix més d’un i més de dos als quals els en podeu fer cinc cèntims.

Sí, els ordinadors també poden fallar, però no ens n’aprofitem per expiar els nostres pecats pel simple motiu que no es poden defensar dels nostres atacs.

Tots fem l’ATI!

Guillem Alsina Gonzàlez
Vocal de comunicacions de la Junta de l’ATI Catalunya