Editorial:
Any nou, vida... vella?

Per a aquesta darrera editorial de l’any m’hagués agradat llançar un missatge més positiu i esperançador, però la crua realitat ens espera a l’altra banda de la barrera psicològica conformada pels dotze grans de raïm: la crisi continua, les retallades del sector públic amenacen de tornar i amb més força que abans i, de retruc, el sector privat (també tocat per ell mateix per la crisi) també les pateix. Com diu la cançó, són mals temps per a la lírica.

Com llançar un missatge esperançador en aquestes circumstàncies? Diuen els entesos (si és que en això de l’economia n’hi ha, començo a dubtar que algú realment sàpiga o controli com rutlla) que el camp tecnològic és un dels menys afectats per la crisi, si no és que, directament, és el que menys l’ha patit, i que serà el que més ràpidament se’n recuperarà.

Però tot i aquestes esperances optimistes, conec a consultors, programadors, analistes i tècnics que han perdut les seves feines, les han intercanviat per unes de precàries o els ha davallat la clientela, afectada -aquesta si en tota la seva plenitud- per la la crisi. I, davant la crua realitat, hom no deixa de pensar en la fredor de les macroxifres.

Però refugiar-se en el pessimisme no du enlloc, no aporta solucions i agreuja l’estat de les coses, així que des d’aquestes ratlles vull aportar algunes crides per mirar de fer aquesta situació més suportable i menys impactant.

En primer lloc cal pensar que una part important d’aquesta crisi és psicològica; hi ha un bon grapat de persones que no l’han patit en la seva pell però que prenen mesures d’estalvi i contenció de la despesa "perquè hi ha crisi". I això és extensible a algunes empreses. Aquesta actitud és negativa, mina la circulació del diner i llasta l’economia.

És un bon moment per ampliar mires professionals. Potser els programadors o els analistes no viuen un bon moment professional perquè a tot arreu estan reduint les seves plantilles en aquest àmbit, però creix la demanda dels anomenats ’community manager’ (algú proposa una bona traducció per a aquest terme?), per tant -i encara que no sigui exactament la feina que volem fer- dins de l’àmbit tecnològic hi ha alternatives.

Potser ara més que mai, s’ha d’intentar mantenir la vella vida en el nou any, almenys pel que fa a l’àmbit laboral, però si no hi ha més remei, ens cal reinventar-nos, buscar-nos una nova vida professional, i per a això el millor és amplitud de mires i no encasellar-nos en una determinada especialitat.

No vull acabar aquestes ratlles, i malgrat una visió que degut a les circumstàncies no pot ser tan optimista com en anys anteriors per aquestes dates, sense desitjar-vos a tots vosaltres unes bones festes nadalenques, que les pugueu celebrar acompanyats de les persones que us estimeu, i que el nou any que se’ns acosta sigui ja, per fi, aquell en el que hem d’encetar un camí de pujada.

També vull agrair als companys de secretaria i junta la seva tasca empenyent del carro de l’ATI. Com deia el nostre anterior president, i ara president d’ATI General, tots fem ATI.

Bones festes i pròsper i feliç any nou.

Guillem Alsina
President de l’ATI Catalunya