Editorial:
Ordinador a l’aula, aula d’informàtica

Estem vivint una època de trasbalsos en l’administració pública i tot allò que s’hi relaciona. La crisi, la radicalització liberal que ha augmentat i accelerat les privatitzacions, i les imposicions d’organismes com el Fons Monetari Internacional, ens han afectat a tots a un o altre nivell, i el món educatiu -en dependre en gran mesura de l’administració pública- no n’és una excepció. L’àrea tecnològica d’aquest relacionada directament amb l’ensenyament de l’alumne, també.

No vull, des d’aquestes ratlles, llançar una campanya a favor o en contra de la decisió de la Generalitat de liquidar el programa 1x1 d’ordinadors portàtils (netbooks en aquest cas) pels alumnes d’ensenyança primària, ni tampoc fer un al·legat a favor o en contra d’aquest mateix pla previst i endegat per l’anterior executiu, però si vull posar de relleu que crec que en aquest país ens manca un diàleg més a fons entre tots els ens socials implicats en el camp educatiu sobre quin model tecnològic volem adoptar per a les nostres escoles.

Ens hem de treure la màscara de qualsevol complex que ens impedeixi, per exemple, adoptar una solució que per ignorància poguéssim considerar “tercermundista”, com ara l’OLPC (One Laptop per Child) que a països com l’Uruguai tan d’èxit ha donat.

Però també hem de mirar més enllà i plantejar-nos quan ens cal i quan és saludable introduir l’ús de l’ordinador a l’aula, i no només com fer-ho. Mainada de set o vuit anys ja enganxats a les pantalles? Sincerament, sóc informàtic, sóc tecnòleg i un gran amant de les TIC, no em separo del meu smartphone i amb prou feines d’algun dels meus portàtils però, si mai tinc un fill, el meu primer regal de ben segur que no serà cap mena d’ordinador. Primer, vull que aprengui a viure la vida al natural, ja tindrà temps de ficar-se davant d’una màquina, ja les descobrirà per si sol. Igual que la televisió, l’hàbit d’usar ordinadors s’ha de regular, i trobo bé que a les escoles s’ensenyi a la mainada a desenvolupar-se primer sense usar cap ajuda mecànica i, després, a emprar calculadores i ordinadors.

Potser m’equivoco però, a fi de comptes, tampoc sóc cap expert en educació, i trobo que és un debat que s’ha de mantenir entre aquests, el govern (que és qui, al cap i a la fi, haurà de posar els diners), els mestres, els pares, i les entitats com l’ATI, que al cap i a la fi, també hi tenim a dir la nostra part com a coneixedors del tema informàtic.

Guillem Alsina
President de l’ATI Catalunya