Editorial:
Tocs de genialitat

Feia alguns dies que tenia pensat un tema per a l’editorial d’aquest butlletí, però els recents esdeveniments m’han dut a canviar-la. Fa pocs dies, dos genis de la informàtica mundial ens han deixat: si fa primer era el co-fundador d’Apple Steve Jobs, aquest matí m’he llevat amb la trista noticia de la mort de Dennis Ritchie, co-creador del llenguatge de programació C i del sistema operatiu Unix.

M’ha sabut greu veure com els mitjans de comunicació generalistes només es feien ressò d’una d’aquestes dues defuncions, però és lògic: mentre que Steve Jobs mai no va voler deixar de ser un personatge mediàtic, Ritchie va ser un pencaire més tancat en el seu món, allò que la “societat” anomena un “friki” (i, digueu-me, no és ser freak anar-se’n els diumenges a la tarda a mirar com vint-i-dos paios en calça curta es barallen per una pilota dins d’un rectangle de gespa?) i, com a tal, una nul·litat mediàtica però que si era conegut en els ambients tècnics.

Els petits tocs de genialitat als què faig referència en el títol d’aquesta editorial són, per a mi, aquells que partint d’una idea simple (allò que quan ho veus, penses “i perquè no se m’ha acudit a mi???”) produeixen una petita revolució.

Steve Jobs n’era el clar paradigma: va saber convertir tecnologies en les que altres no confiaven en productes de consum per al gran públic. I el que també és molt important en una societat capitalista: els va saber vendre.

Jobs no va inventar el ratolí, ni l’entorn gràfic, ni tan sols el reproductor MP3, però va saber com embolicar-los en un maquinari atractiu amb un programari fàcil, còmode, entenedor i atractiu a l’usuari, i es va atrevir a llançar el conjunt com qui treu una colònia al mercat. El mateix iPad, tot un èxit de vendes, no fou el primer tablet; HP va presentar primer el Slate basat en Windows i amb un format molt semblant al què presentaria l’iPad a posteriori, però no es va atrevir a llançar-lo al públic. Apple, Jobs, sí s’hi van atrevir i han triomfat.

Segur que, com molts acudits expliquen aquests dies a Internet, de ben segur que el bo d’en Steve li deu estar plantejant a Déu algunes millores que ha pensat per al Cel...

Suposo que la personalitat de Dennis Ritchie estava a les antípodes de la del factòtum d’Apple, i em dóna la sensació que les grans innovacions que va aportar al món de la informàtica no van ser per a ell més que un joc que va anar a més. De fet, i si no tinc mal entès, Unix va néixer com una plataforma per poder jugar a un joc d’Star Trek en un ordinador en el que inicialment ell i Ken Thomson no podien...

Tots dos, a la seva manera i amb personalitats ben diferents, van ser personatges genials sense els quals la informàtica d’avui en dia estaria com fa una o dues dècades. Amb les meves editorials sempre pretenc donar un missatge, però avui no; avui només pretenc retre aquest merescut homenatge a dos noms propis del món tecnològic que ens han deixat no fa gaire.

Guillem Alsina
President de l’ATI Catalunya