Editorial:
Sensibilitat i responsabilitat

Aniré directe al gra: des d’aquestes ratlles vull demanar sensibilitat i responsabilitat a aquells qui s’encarregaran de gestionar el nou model de contractació TIC de la Generalitat de Catalunya.

La sensibilitat hi ha de ser per a captar els temors dels responsables de les petites i mitjanes empreses tecnològiques del nostre país que fins ara han vingut treballant amb l’administració en un model que, abans d’aquesta darrera reforma, buscava donar una part del gran pastís que suposa treballar amb i per a l’administració pública, a empreses autòctones i a aquelles en vies d’expandir-se i créixer. Una mesura sempre positiva que havia de permetre augmentar la competitivitat del puixant teixit TIC català.

Cal també responsabilitat per tal de respondre a aquests temors d’una manera efectiva, per a no deixar que aquesta oportunitat ens llisqui entre els dits i acabi anant a parar a les grans multinacionals, als mateixos de sempre.

No es tracta d’un tema identitari, nacionalista o de quotes mínimes, es tracta de responsabilitat davant la situació de crisi econòmica en la qual vivim, i de la qual n’hem de sortir reforçats. No es tracta que totes les PIMES “mamin de la teta” de l’administració pública, però si es tracta d’aquelles que valguin, que ofereixin un bon servei i producte, tinguin l’oportunitat de treballar amb un gran client, que les farà treure el millor d’elles mateixes, al mateix temps que els permetrà créixer i, possiblement, encarar el futur amb expectatives expansionistes.

Si no vetllem per a què tots els nostres sectors empresarials i industrials tinguin una oportunitat a casa nostra, difícilment podrem somniar amb tenir empreses líders, punteres en molts sectors i que puguin competir internacionalment.

Repeteixo, no ha de ser un tema identitari, de nacionalisme o exclusivista, però si que a Catalunya hem de mirar de fer planter, que les nostres millors empreses TIC (i les que no ho són, també) siguin profetes a la nostra terra.

La Generalitat no ha de perquè guiar-se de manera exclusiva en les empreses del país si aquestes no poden, pel motiu que sigui, satisfer la seva demanda, però si que els ha de donar joc (“dar cancha”, que diuen els castellans) pel bé futur del país.

Guillem Alsina
President de l’ATI Catalunya